el gosset va riure

revista de literatura 

Ens agraden els contes molt curts perquè caben en un full de paper. Ens agrada plegar el full de paper en vuit (que els solcs quedin ben marcats) i desar-lo a la butxaca del darrera dels pantalons. Més tard baixarem al carrer, comprarem un gelat, desplegarem el full de paper (amb l’esquerra) i llegirem els contes curts de la Cesca mentre ens acabem el gelat. I en 'cabat tornarem a plegar el full, el tornarem a la butxaca del darrera dels pantalons, i el guardarem allà fins que el tornem a necessitar.

EXCLUSIVAMENT PER VIATGES A L’ENTRESÒL:
Quedaven els dimarts per esmorzar torrades mantegoses ...

***

Tota la vida, i no té gaires anys, ha hagut de suportar preguntes sobre el seu nom. I ella, que ni ha conegut el seu besavi alemany, de qui li queda el cognom i els cabells estarrufats, ni entén com els seus pares, intel·lectuals burgesos acomodats, van ser un dia prou hippies per posar-li el nom que té, mai sap quina explicació donar.

***

La senyora Mateo està ben orgullosa del seu conegut pastís de llimona. És la cirereta de la seva cuina. Guisa amb facilitat la carn estofada, es llueix amb el lluç a la salsa verda i sorprèn amb els pebrotets trufats, però el pastís de llimona és el seu triomf amagat. És una variant d’una recepta de la seva àvia. Mai no ha explicat correctament a ningú com el cuina. A vegades insiteix en un temps de cocció exagerat i sovint no menciona algun dels ingredients. De fet, no està del tot segura que allò que li dóna aquell sabor tan especial sigui del tot legal i innocu.

***

Posa un anunci als fanals de la urbanització avisant que ha perdut les claus. Descriu el clauer, daurat amb motius mariners i una cadeneta curta, i dóna les seves senyes perque la localitzin. Quan una setmana després li buiden el pis, sense forçar la porta, s’enduen el televisor, la cadena de música i el robot de cuina, els policies li diuen que no creuen que l’asseguradora cobreixi l’incident.

***

Com que li havia demanat un regal petit i no gaire car, no acaba d’entendre què són les claus allargades i ferregoses que li ofereix en una capseta blava folrada de vellut. Ell li explica que els seus avis, d’amagat, han venut la casa de Barcelona on ella va passar la infància, i que tan sols ha pogut aconseguir les claus que ja no obren la casa, que ara pertany a uns alemanys que en faran apartaments.

***

El seu pare es va matar a les vies del tren quan ell just tenia nou anys. A l’homenatge que van fer-li els seus amics, a ell, que ja en tenia onze, van regalar-li una guitarra. Amb la bona intenció, se suposa, que s’assemblés a allò que havia fet del seu pare algú conegut i feliç. No la va tocar mai, ni mai es va apropar a les vies del tren.

***

Podria esmorzar patates fregides cada dia, però la seva mare, que ha estudiat el mètode nutricional Jocelyn-Smith, no les hi deixa tastar. Així que després de prendre la sopa de pa amb llet sense sucre de cada matí, surt aviat de casa amb l’excusa d’anar a la biblioteca pública i se’n menja unes d’amagat a la paradeta de la cantonada de l’escola. Sempre li fan mal de panxa.

***

El jove Senyor Mandicco no camina mai més d’onze minuts. Ha comprovat que és el temps màxim que pot caminar amb plaer. De fet, si pot, evita caminar cap minut. Combina qualsevol mitjà de transport que l’apropi al seu destí amb una gran destresa. La bicicleta o altres mitjans que requereixin esforç estan descartats. Fins i tot li fa mandra conduir. El jove Senyor Mandicco agraeix que el condueixin allà on vol anar. El seu pare, el gran Senyor Mandicco, que ara té al seu càrrec, li retreu que no l’acompanyi més enllà de la quarta cantonada del barri, ni tan sols al parc que és al final de la cinquena, però això serien, pel cap baix, uns 16 minuts i mig, només d’anada, i no recorda haver caminat més de quinze minuts seguits des del 83. I aquell no va ser un bon any. Així que no es veu amb esma d’acompanyar-lo.

***

Va guardar a la seva memòria totes aquelles coses bones que li havia proporcionat el viatge ... Un home que creua la carreterra sense mirar-se’ls per posar-se a l’ombra d’una senyal de trànsit, la primera línia d’un poble, acompanyada per la música de dintre la furgoneta que li fa de banda sonora, dues cigonyes, que passen seguides, donant una segona oportunitat a un bon fotògraf ...

***

Van trobar el cadàver dins la casa després que els veïns alertessin la polícia estranyats perquè era finals de febrer i el ninot de papa Noel encara penjava de la façana.