|
el gosset va riure revista de literatura |
|||||
|
|
|||||
|
El gosset es desvetlla. Avui ha somniat vies velles, rails rovellats on trens vermells recorren perímetres de cons volcànics deixant enrera les mateixes estacions oblidades on ningú espera. Avui els ocells volen ran de terra i el gosset n'ha entrellucat un parell que se li acosten. Ell fa com qui no els veu, prò els aguaita. El gosset és jove, i com a tots els gossets de la seva edat, jugar és el que li agrada més. Els ocellets ara voletegen i giravolten el gosset. Ell salta i fa cabrioles, els vol agafar, vol que se l'enduguin ben lluny cap al país dels ocells on les illes són volcans en erupció i les precipitacions, ruixats de pedruscall roent. A l'horabaixa els ocells es retiren cap a ponent. El gosset s'ajeu, està cansat i esbufega. És inútil, ha perdut. No ha pogut viatjar al país dels ocells, prò potser existeixen altres maneres d'anar-hi... El gosset es cotxa...
plouen pedres que ens esquiven!
| quan el ferroviari es va jubilar va manar construir un tren vermell que tingués el sostre de vidre i els seients de vellut fosc | va ensenyar l'ofici al seu car fill i es va asseure majestuós en un seient finestral en sentit contrari a la direcció del tren | volia contemplar tot el que deixava enrere, i enlaire |
destí cos, indeturable indeturable indeturable
m'esperaràs a l'andana
| creixerà herba als rails | no arribarà ningú més | el pas a nivell no deixarà de sonar | el cap d'estació alçarà alta ben alta la banderola verda | el sol s'aturarà arran de posta | ells es faran callar les boques i s'escoltaran la pell i s'atiparan de mans de besades de cuques de llum |
et prestaré el cos perquè neixis de nou i marxaré no com hauré vingut
apuja el volum dels batecs que
| ella el va anar a (re)collir | ell va arribar, de lluny, lleuger | a fora els esperava un helicòpter mogut per ocells dalt del qual van visitar amb poca estona la ciutat mai llunyana | no van veure el laberint ni l'absis sant prò sí les flors de foc |
cap a tu corren
sóc volcà!
| la dona de la mirada fonda se'n va anar a viure a l'illa roja-i-negra | el seu esguard era tan fort que tot el que mirava (més enllà del deure de veure) desapareixia | fou així com començà l'èxode dels habitants de l'illa | ella estava cada dia més sola i la terra, més buida | un dia no va quedar res, només una dona a la deriva | em cremes
|
|||||
|
|
|||||
| el gosset va riure | Quatre proses poètiques | L'animal dels motels |
Contes per a viatges en ascensor |
Les trencadores | L'estiu de l'anarquia |
| tx |