|
De vegades descobrir coses noves té molt d’al·licient. Sobretot si aquestes coses han estat sempre al teu voltant, però guardades al prestatge més alt de la biblioteca on no caus mai a donar-hi un cop d’ull perquè et requereix el petit esforç d’agafar un tamboret i pujar-hi a sobre. Ara m’he enfilat al tamboret, i entre la pols del temps hi he trobat un parell de llibres d’aquells que sempre voldries poder trobar. Llibres que et venen de gust llegir. I és que pocs plaers es prolonguen tant com la lectura d’un llibre que t’agafa per sorpresa i et corprèn; que et porta de cap a altres llibres, a buscar per aquí, per allà la manera de poder entendre més i ampliar allò que tan sols has començat a intuir que sí, que aquí hi ha quelcom important que no sabia. I això és el que m’ha passat en llegir aquests dos llibres que, com aquell qui diu, per casualitat, em va deixar un amic.
Són dos llibres amb un format especial cadascun, i publicats ja fa uns anys. De novetat res. Es podria dir que són dos llibres biogràfics ja que parlen pròpiament de la vida de Buenaventura Durruti. Durruti, una d’aquelles persones disposades a acceptar el risc de la novetat i el canvi, de donar la cara i arrossegar amb ell tothom del seu voltant; algú disposat a comprometre’s i a fer comprometre els altres; un personatge amb un carisma particular. Durruti. Un nom que poc o molt sona a la gent però que pocs saben explicar-ne res. Si els dius "l’anarquista", de sobte l’expressió de la cara canvia i la simpatia de la distància o el record de les malifetes de les bombes al liceu o de l’anarquisme associat als punkies dels 70 serveixen, i semblen suficients, per posar a lloc allò que no hi pertany. El mecanisme de l’oblit i del silenciament ha funcionat a la perfecció en aquesta ocasió.
Però al llegir aquests llibres t’adones que no tan sols hi ha biografia, sinó que hi ha història. Història amagada. Història que parla de l’Espanya de principis de segle vint fins a la guerra civil. Sí, sense por. Sense mandra. Sense complexos. Amb objectivitat relativa si es vol, com sempre que es parla d’història o de qualsevol altra cosa, al cap i a la fi. Una història, per mi, totalment desconeguda. Fins ara, almenys. Ara ja no ho és tant, gràcies, en molta part, a aquests dos llibres que m’han donat una nova visió del que passa al meu voltant; una visió que de vegades, tan sols de vegades, ets capaç d’intuir, però que de seguida s’escapa un altre cop. Em miro les coses d’una altra manera després de les lectures d’aquests últims mesos, i m’adono, amb recança, que la cosa no ha canviat pas, ben al contrari.
Fer un exercici de retrospecció no és senzill, però tampoc tan complicat. Allò que va passar fa uns dies, uns mesos o uns anys, no deixa de tenir valor només perquè ja ha passat. Darrere uns fets, darrere unes idees, sempre hi ha unes persones, i darrere les persones sempre hi ha unes motivacions que les guien a actuar d’una manera o d'una altra. Descobrir què va motivar a tota aquella gent a fer-se sentir, a fer-se valer, a propugnar unes idees i rebutjar-ne unes altres, a manifestar-se i fer revolucions, a matar i morir per poder canviar certes coses, a editar milers de llibres, diaris i revistes, a crear escoles amb un nou llenguatge educatiu, a crear una cultura nova... Totes aquestes coses em tenen immers en un voler saber què va passar, per què va passar, per saber quina és la diferència amb l’avui, saber per què avui regna el conformisme i el mutisme... Per saber, per saber més. Simplement.
I buscant buscant, he trobat. I he trobat molt; molt més del que em pensava. És qüestió de posar-s’hi. Bibliografies llarguíssimes, tan actuals com no tan actuals. Pàgines i més pàgines electròniques: de novetats editorials, de fòrums, d’articles, de fotografies, de músiques... del què es vulgui, com aquell qui diu. I també he trobat gent, molta gent que s’interessa pel tema. Segurament el més gratificant de
tot.
- Enzensberger, Hans Magnus.
El corto verano de la anarquía: vida y muerte de Durruti. Barcelona: Anagrama, 1988.
- Ferrer, Rai. Durruti: 1896-1936. Madrid: Libertarias/Prodhufi, 1985.
|